Kasal Jove de Roquetes

Hola! Avui hem tingut l'oportunitat de visitar el Kasal Jove de Roquetes, un espai amb molta història i un gran compromís amb el barri. La jornada va començar dividint-nos en dos grups, i el meu primer va pujar a la sala de dalt per participar en una activitat molt enriquidora.

Ens vam organitzar en grups de cinc o sis, i ens vam plantejar preguntes sobre justícia global, posant especial atenció a com aquestes temàtiques afecten els adolescents. Cada grup va exposar les seves reflexions i les vam comparar amb els resultats d’un estudi previ fet amb joves de tot Catalunya. Va ser molt interessant veure com, malgrat les diferències entre zones urbanes i rurals, moltes preocupacions i inquietuds eren compartides.

Després d’una pausa per esmorzar, vam baixar a la sala de baix, on ens van explicar com funciona el Kasal. Ens vam assabentar que aquest espai va començar com un centre okupa fins que l’ajuntament va acabar donant permís per al seu ús. Ara són els mateixos veïns els qui s’encarreguen de mantenir-lo i cuidar-lo, cosa que demostra el fort esperit comunitari del barri.

Roquetes és un barri amb indicadors de vulnerabilitat, i el Kasal Jove treballa per fer-hi front amb projectes que donen veu i oportunitats als joves. Ens van explicar el procés que segueixen per arribar al màxim nombre de nois i noies: primer es fa una selecció de criteris, i després es duu a terme una recerca documental per entendre les diferents realitats dels joves de tot Catalunya. A més, es van crear quatre grups de discussió i es van fer diverses entrevistes per obtenir resultats que reflectissin aquesta diversitat.

La visita va ser una experiència molt enriquidora, no només per conèixer millor la realitat del barri, sinó també per entendre com l’accés a espais de participació i reflexió pot marcar una diferència en la vida dels joves. El Kasal Jove de Roquetes és, sens dubte, un exemple inspirador de com la comunitat pot organitzar-se per construir espais inclusius i transformadors.

Ens veiem el dilluns vinent a La Central del Circ!

Comentarios

Entradas populares de este blog

La Central del Circ

Avui hem fet una sortida molt especial a la Central del Circ. Tot i que estava una mica lluny, la visita ha valgut molt la pena i he gaudit molt de l’experiència. Ja coneixia la Central perquè el meu grup, vam decidir fer el treball de l'assignatura sobre la Rambla Prim i ells ens van explicar la situació, les dificultats, etc. La Central del Circ és molt més que un espai d’entrenament: és un laboratori de creativitat i un refugi per als artistes de circ contemporani. Situada al Parc del Fòrum, aquest centre acull professionals d’arreu que busquen un lloc on perfeccionar el seu art i donar forma a nous espectacles. A més d’oferir instal·lacions adaptades per a les diferents disciplines circenses, també impulsa projectes de recerca i creació artística, afavorint l’intercanvi d’idees i tècniques entre artistes de diverses procedències. Entrar-hi és com descobrir un univers paral·lel ple de creativitat i esforç. Poder observar de prop com treballen i veure les instal·lacions ha...

Trobada entre l'art i l'educació social

Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la distinció entre l’educador/a social i l’artista en projectes que barregen art i acció social. I és que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment són responsabilitat de l’altre. L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests límits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte artístic té un objectiu social, qui porta el timó? L’artista, amb la seva visió creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles? Crec que la clau està en entendre que no fem el mateix, però ens necessitem . L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Però si no té en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perquè siguin segurs, coheren...

El Rec Comtal i la Casa de les Aigües de Montcada

Hola! Avui vull fer la reflexió sobre la sortida tan entretinguda i diferent que vam fer ahir a la Casa de les Aigües de Montcada. Aquest dia no vam començar la classe entre quatre parets, sinó al carrer, a la natura, amb calçat còmode i ganes d'aprendre des del territori. Ens vam trobar a Torre Baró i, des d’allà, vam començar una caminada col·lectiva que va ser molt més que una excursió: va ser una immersió a la història viva de l’aigua i del patrimoni. Mentre caminàvem, ens van explicar la història del Rec Comtal , una antiga infraestructura que, durant segles, va portar aigua del riu Besòs fins a Barcelona, travessant Montcada i Reixac. No es tractava només d’un canal: era una autèntica artèria de vida per la ciutat. Em va impressionar pensar que sota els nostres peus, o molt a prop, corrien aigües que havien estat fonamentals pel desenvolupament de tot un territori. La ruta va culminar a la Casa de les Aigües de Montcada , un espai avui reconvertit en ...

El diari d'Art i Cultura

Buscar este blog