Desigualtats culturals

Hola! Avui a classe d'Art i Cultura hem començat amb una activitat col·laborativa que ens ha fet pensar molt. Ens hem posat en grups de sis i hem treballat per donar una definició pròpia de desigualtat cultural i buscar-ne un exemple. Ha estat interessant veure com, des de diferents punts de vista, anàvem construint una idea comuna. Un dels exemples que hem compartit és aquest:

"En alguns països europeus, les dones musulmanes que porten vel (com el hijab) poden tenir dificultats per accedir a determinats llocs de treball o se les obliga a treure's el vel en espais públics. Això és una desigualtat cultural, ja que es discrimina una pràctica cultural i religiosa pròpia d’un col·lectiu, mentre que es prioritzen les normes de la cultura majoritària."

Aquest exemple ens ha connectat directament amb el contingut del document que hem treballat a classe: Desigualtats i Drets Culturals. En ell es destaca com la cultura no hauria de ser un privilegi, sinó un dret. Tothom hauria de poder accedir, crear i participar culturalment sense que el seu origen, identitat o condició social sigui un obstacle.

Un dels punts que més m'ha impactat del document ha estat veure com les desigualtats de renda, gènere o barri influeixen en l’accés a l’art i la cultura. També m’ha semblat molt potent la idea que participar en activitats artístiques pot millorar el rendiment acadèmic, reduir la conflictivitat social i fomentar la salut. No és només una qüestió d’estètica, sinó d'oportunitats i transformació personal i col·lectiva.

Com a reflexió personal, m’he adonat que sovint pensem en la cultura com en una cosa “extra”, quan en realitat és fonamental per al benestar i la justícia social. L’art no només reflecteix la societat, també la pot transformar. I per això és tan important garantir que tothom hi pugui participar, sense exclusions ni barreres invisibles.

Comentarios

Entradas populares de este blog

La Central del Circ

Avui hem fet una sortida molt especial a la Central del Circ. Tot i que estava una mica lluny, la visita ha valgut molt la pena i he gaudit molt de l’experiència. Ja coneixia la Central perquè el meu grup, vam decidir fer el treball de l'assignatura sobre la Rambla Prim i ells ens van explicar la situació, les dificultats, etc. La Central del Circ és molt més que un espai d’entrenament: és un laboratori de creativitat i un refugi per als artistes de circ contemporani. Situada al Parc del Fòrum, aquest centre acull professionals d’arreu que busquen un lloc on perfeccionar el seu art i donar forma a nous espectacles. A més d’oferir instal·lacions adaptades per a les diferents disciplines circenses, també impulsa projectes de recerca i creació artística, afavorint l’intercanvi d’idees i tècniques entre artistes de diverses procedències. Entrar-hi és com descobrir un univers paral·lel ple de creativitat i esforç. Poder observar de prop com treballen i veure les instal·lacions ha...

Trobada entre l'art i l'educació social

Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la distinció entre l’educador/a social i l’artista en projectes que barregen art i acció social. I és que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment són responsabilitat de l’altre. L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests límits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte artístic té un objectiu social, qui porta el timó? L’artista, amb la seva visió creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles? Crec que la clau està en entendre que no fem el mateix, però ens necessitem . L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Però si no té en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perquè siguin segurs, coheren...

El Rec Comtal i la Casa de les Aigües de Montcada

Hola! Avui vull fer la reflexió sobre la sortida tan entretinguda i diferent que vam fer ahir a la Casa de les Aigües de Montcada. Aquest dia no vam començar la classe entre quatre parets, sinó al carrer, a la natura, amb calçat còmode i ganes d'aprendre des del territori. Ens vam trobar a Torre Baró i, des d’allà, vam començar una caminada col·lectiva que va ser molt més que una excursió: va ser una immersió a la història viva de l’aigua i del patrimoni. Mentre caminàvem, ens van explicar la història del Rec Comtal , una antiga infraestructura que, durant segles, va portar aigua del riu Besòs fins a Barcelona, travessant Montcada i Reixac. No es tractava només d’un canal: era una autèntica artèria de vida per la ciutat. Em va impressionar pensar que sota els nostres peus, o molt a prop, corrien aigües que havien estat fonamentals pel desenvolupament de tot un territori. La ruta va culminar a la Casa de les Aigües de Montcada , un espai avui reconvertit en ...

El diari d'Art i Cultura

Buscar este blog