Trobada entre l'art i l'educació social

Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la distinció entre l’educador/a social i l’artista en projectes que barregen art i acció social. I és que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment són responsabilitat de l’altre.

L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests límits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte artístic té un objectiu social, qui porta el timó? L’artista, amb la seva visió creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles?

Crec que la clau està en entendre que no fem el mateix, però ens necessitem. L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Però si no té en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perquè siguin segurs, coherents i realment significatius per a les persones participants. Però sense l’aportació artística, potser el projecte perd força, emoció o capacitat de transformació.

En definitiva, que ni l’educador/a ha de fer-se passar per artista, ni l’artista per educador/a social. El millor és que cadascú aporti el que sap fer millor, i es treballi des de la col·laboració real, amb comunicació i respecte mutu. Perquè quan això passa… la màgia es nota.