Ir al contenido principal

El Rec Comtal i la Casa de les Aigües de Montcada

Hola! Avui vull fer la reflexió sobre la sortida tan entretinguda i diferent que vam fer ahir a la Casa de les Aigües de Montcada. 

Aquest dia no vam començar la classe entre quatre parets, sinó al carrer, a la natura, amb calçat còmode i ganes d'aprendre des del territori. Ens vam trobar a Torre Baró i, des d’allà, vam començar una caminada col·lectiva que va ser molt més que una excursió: va ser una immersió a la història viva de l’aigua i del patrimoni.

Mentre caminàvem, ens van explicar la història del Rec Comtal, una antiga infraestructura que, durant segles, va portar aigua del riu Besòs fins a Barcelona, travessant Montcada i Reixac. No es tractava només d’un canal: era una autèntica artèria de vida per la ciutat. Em va impressionar pensar que sota els nostres peus, o molt a prop, corrien aigües que havien estat fonamentals pel desenvolupament de tot un territori.

La ruta va culminar a la Casa de les Aigües de Montcada, un espai avui reconvertit en museu, obert al públic, i que respira història per tots els racons. Allà vam tenir una conversa molt interessant sobre la importància de posar en valor el barri, el patrimoni local i la memòria col·lectiva com a eina d’educació social.

El que més em va quedar d’aquest dia és que la cultura no només es troba en llibres o museus, sinó que també viu als carrers, a les rieres seques, als edificis que resisteixen el pas del temps i en les històries que es transmeten caminant. Aquesta excursió m’ha fet veure que connectar amb el territori també és una forma d’art, una manera de fer cultura des de la base.



Comentarios

Entradas populares de este blog

Trobada entre l'art i l'educació social

Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la  distinció entre l’educador/a social i l’artista  en projectes que barregen art i acció social. I és que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment són responsabilitat de l’altre. L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests límits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte artístic té un objectiu social, qui porta el timó? L’artista, amb la seva visió creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles? Crec que la clau està en entendre que  no fem el mateix, però ens necessitem . L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Però si no té en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perquè siguin segurs, coheren...

Flors i abelles

Avui ha estat un d’aquells dies que deixen bon regust. Hem fet la  presentació final dels projectes  que portàvem tant de temps cuinant, discutint, imaginant... I no ha estat una presentació qualsevol! Ho hem fet com si fóssim  flors i abelles  🐝🌸: les flors (un de cada grup) ens hem quedat quietes, arrelades al nostre projecte, i les abelles (la resta del grup) han anat voltant d’un lloc a l’altre, escoltant i pol·linitzant idees. Ha estat una manera molt bonica i dinàmica de compartir el que hem fet, amb un punt lúdic però també profund. Ha sigut molt  xulo escoltar els projectes dels altres grups : tanta creativitat, tanta diversitat de mirades, i sobretot, tantes ganes de transformar l'espai públic i repensar la cultura des del territori. Ens hem adonat que, malgrat les dificultats (temps, organització, vida...),  hem arribat totes molt lluny . Cada projecte tenia el seu to, la seva essència, i entre totes hem construït un mosaic molt potent d’idees i...