Ir al contenido principal

L'Ateneu Popular de 9 Barris

Aquest dilluns, l’aventura ens va portar fins a l’Ateneu Popular de 9 Barris, un espai històric del barri que respira cultura i creativitat per tots els racons. Situat al nord de Barcelona, el districte de Nou Barris és conegut per la seva diversitat i el seu fort teixit comunitari, i l’Ateneu n’és un clar exemple: un lloc on l’art del circ i la cultura popular es donen la mà per crear màgia.

La jornada va començar amb una presentació de l’espai i de la seva història, que ens va deixar bocabadats. Sabíeu que aquest centre autogestionat va néixer als anys setanta a partir d’una ocupació veïnal? 

Després, va arribar el moment de posar-se mans a l’obra! Vam poder provar una mica de tot: malabars amb pilotes, platillo xinés girant a tota velocitat i diàbolos que semblaven tenir vida pròpia. No van faltar els exercicis d’equilibri, que van posar a prova la nostra concentració i paciència. 

El millor de tot va ser veure com l’esperit de col·laboració i les ganes d’aprendre omplien l’ambient. Entre rialles i algun cop (totalment controlat), vam descobrir que el circ és molt més que un espectacle: és una forma de superar pors, d’explorar els nostres límits i de connectar amb els altres.

En acabar, vam sortir feliços encara que també una mica cansats, però amb la satisfacció d’haver format part, encara que sigui per un dia, d’aquest món tan màgic. Si mai teniu l’oportunitat de visitar l’Ateneu Popular de 9 Barris, no ho dubteu: endinseu-vos-hi i deixeu-vos portar pel seu esperit artístic i comunitari. 

Fins a la pròxima!



Comentarios

Entradas populares de este blog

Trobada entre l'art i l'educació social

Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la  distinció entre l’educador/a social i l’artista  en projectes que barregen art i acció social. I és que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment són responsabilitat de l’altre. L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests límits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte artístic té un objectiu social, qui porta el timó? L’artista, amb la seva visió creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles? Crec que la clau està en entendre que  no fem el mateix, però ens necessitem . L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Però si no té en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perquè siguin segurs, coheren...

Flors i abelles

Avui ha estat un d’aquells dies que deixen bon regust. Hem fet la  presentació final dels projectes  que portàvem tant de temps cuinant, discutint, imaginant... I no ha estat una presentació qualsevol! Ho hem fet com si fóssim  flors i abelles  🐝🌸: les flors (un de cada grup) ens hem quedat quietes, arrelades al nostre projecte, i les abelles (la resta del grup) han anat voltant d’un lloc a l’altre, escoltant i pol·linitzant idees. Ha estat una manera molt bonica i dinàmica de compartir el que hem fet, amb un punt lúdic però també profund. Ha sigut molt  xulo escoltar els projectes dels altres grups : tanta creativitat, tanta diversitat de mirades, i sobretot, tantes ganes de transformar l'espai públic i repensar la cultura des del territori. Ens hem adonat que, malgrat les dificultats (temps, organització, vida...),  hem arribat totes molt lluny . Cada projecte tenia el seu to, la seva essència, i entre totes hem construït un mosaic molt potent d’idees i...