Ir al contenido principal

Flors i abelles

Avui ha estat un d’aquells dies que deixen bon regust. Hem fet la presentació final dels projectes que portàvem tant de temps cuinant, discutint, imaginant... I no ha estat una presentació qualsevol! Ho hem fet com si fóssim flors i abelles 🐝🌸: les flors (un de cada grup) ens hem quedat quietes, arrelades al nostre projecte, i les abelles (la resta del grup) han anat voltant d’un lloc a l’altre, escoltant i pol·linitzant idees. Ha estat una manera molt bonica i dinàmica de compartir el que hem fet, amb un punt lúdic però també profund.

Ha sigut molt xulo escoltar els projectes dels altres grups: tanta creativitat, tanta diversitat de mirades, i sobretot, tantes ganes de transformar l'espai públic i repensar la cultura des del territori. Ens hem adonat que, malgrat les dificultats (temps, organització, vida...), hem arribat totes molt lluny. Cada projecte tenia el seu to, la seva essència, i entre totes hem construït un mosaic molt potent d’idees i propostes.

També ha estat una mica emotiu perquè... ha estat l’última classe. I això es nota. Hi ha hagut un ambient molt especial, com de tancament, però alhora amb aquella sensació que alguna cosa ha crescut en nosaltres. Aquesta assignatura ens ha permès mirar l’art i la cultura amb una altra perspectiva, molt més vinculada a les persones, a la comunitat, a allò quotidià. Ens ha fet pensar en clau de drets culturals, d’inclusió, de barris, de processos. I això, com a educadores socials, és una base molt poderosa.

Sortim d’aquí amb moltes preguntes, però també amb eines, referents i ganes de fer coses. I amb la certesa que la cultura pot ser una eina transformadora real si la fem des del territori, amb i per la gent.

Gràcies per aquest viatge; adeu "ratones coloraos"!💛

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

La Central del Circ

 Avui hem fet una sortida molt especial a la Central del Circ. Tot i que estava una mica lluny, la visita ha valgut molt la pena i he gaudit molt de l’experiència. Ja coneixia la Central perquè el meu grup, vam decidir fer el treball de l'assignatura sobre la Rambla Prim i ells ens van explicar la situació, les dificultats, etc.  La Central del Circ és molt més que un espai d’entrenament: és un laboratori de creativitat i un refugi per als artistes de circ contemporani. Situada al Parc del Fòrum, aquest centre acull professionals d’arreu que busquen un lloc on perfeccionar el seu art i donar forma a nous espectacles. A més d’oferir instal·lacions adaptades per a les diferents disciplines circenses, també impulsa projectes de recerca i creació artística, afavorint l’intercanvi d’idees i tècniques entre artistes de diverses procedències. Entrar-hi és com descobrir un univers paral·lel ple de creativitat i esforç. Poder observar de prop com treballen i veure les instal·lacions ha...
Publicar un comentario
Leer más

Trobada entre l'art i l'educació social

Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la  distinció entre l’educador/a social i l’artista  en projectes que barregen art i acció social. I és que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment són responsabilitat de l’altre. L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests límits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte artístic té un objectiu social, qui porta el timó? L’artista, amb la seva visió creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles? Crec que la clau està en entendre que  no fem el mateix, però ens necessitem . L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Però si no té en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perquè siguin segurs, coheren...
Publicar un comentario
Leer más

El Rec Comtal i la Casa de les Aigües de Montcada

Hola! Avui vull fer la reflexió sobre la sortida tan entretinguda i diferent que vam fer ahir a la Casa de les Aigües de Montcada.  Aquest dia no vam començar la classe entre quatre parets, sinó al carrer, a la natura, amb calçat còmode i ganes d'aprendre des del territori. Ens vam trobar a  Torre Baró  i, des d’allà, vam començar una caminada col·lectiva que va ser molt més que una excursió: va ser una immersió a la història viva de l’aigua i del patrimoni. Mentre caminàvem, ens van explicar la història del  Rec Comtal , una antiga infraestructura que, durant segles, va portar aigua del riu Besòs fins a Barcelona, travessant Montcada i Reixac. No es tractava només d’un canal: era una autèntica artèria de vida per la ciutat. Em va impressionar pensar que sota els nostres peus, o molt a prop, corrien aigües que havien estat fonamentals pel desenvolupament de tot un territori. La ruta va culminar a la  Casa de les Aigües de Montcada , un espai avui reconvertit en ...
Publicar un comentario
Leer más