El diari d'Art i Cultura

Avui a classe hem tingut una visita molt agradable, on ens ha parlat de cultura popular, d’identitat i de tot el potencial educatiu que tenen les nostres arrels. I no, no ha estat una lliçó avorrida de “folklore”, sinó una xerrada viva, amb anècdotes, preguntes i una energia molt positiva. Una de les idees que més ens ha remogut és com la cultura popular —castells, correfocs, cançons tradicionals, rondalles, jocs de plaça— pot ser una eina educativa brutal. No només per transmetre coneixements, sinó per construir vincles, identitat i sentit de comunitat. Ens ha fet veure que la cultura no és només el que passa als museus o als escenaris, sinó també el que es viu al carrer, al casal del barri i fins i tot als dinars familiars amb cançons que passen de boca en boca.   També hem parlat del paper essencial de les associacions culturals, aquells grups de gent que, sovint voluntàriament i amb molta passió, mantenen viva la flama d’aquest patrimoni. Són espais on es creix, s’aprèn i es co...

Hola! Avui a classe d'Art i Cultura hem començat amb una activitat col·laborativa que ens ha fet pensar molt. Ens hem posat en grups de sis i hem treballat per donar una definició pròpia de  desigualtat cultural  i buscar-ne un exemple. Ha estat interessant veure com, des de diferents punts de vista, anàvem construint una idea comuna. Un dels exemples que hem compartit és aquest: "En alguns països europeus, les dones musulmanes que porten vel (com el hijab) poden tenir dificultats per accedir a determinats llocs de treball o se les obliga a treure's el vel en espais públics. Això és una desigualtat cultural, ja que es discrimina una pràctica cultural i religiosa pròpia d’un col·lectiu, mentre que es prioritzen les normes de la cultura majoritària." Aquest exemple ens ha connectat directament amb el contingut del document que hem treballat a classe:   Desigualtats i Drets Culturals . En ell es destaca com la cultura no hauria de ser un privilegi, sinó un dret. Tothom h...

Hola! Avui vull fer la reflexió sobre la sortida tan entretinguda i diferent que vam fer ahir a la Casa de les Aigües de Montcada.  Aquest dia no vam començar la classe entre quatre parets, sinó al carrer, a la natura, amb calçat còmode i ganes d'aprendre des del territori. Ens vam trobar a  Torre Baró  i, des d’allà, vam començar una caminada col·lectiva que va ser molt més que una excursió: va ser una immersió a la història viva de l’aigua i del patrimoni. Mentre caminàvem, ens van explicar la història del  Rec Comtal , una antiga infraestructura que, durant segles, va portar aigua del riu Besòs fins a Barcelona, travessant Montcada i Reixac. No es tractava només d’un canal: era una autèntica artèria de vida per la ciutat. Em va impressionar pensar que sota els nostres peus, o molt a prop, corrien aigües que havien estat fonamentals pel desenvolupament de tot un territori. La ruta va culminar a la  Casa de les Aigües de Montcada , un espai avui reconvertit en ...