🎭 Cultura popular a l’aula

Avui a classe hem tingut una visita molt agradable, on ens ha parlat de cultura popular, d’identitat i de tot el potencial educatiu que tenen les nostres arrels. I no, no ha estat una lliçó avorrida de “folklore”, sinó una xerrada viva, amb anècdotes, preguntes i una energia molt positiva.

Una de les idees que més ens ha remogut és com la cultura popular —castells, correfocs, cançons tradicionals, rondalles, jocs de plaça— pot ser una eina educativa brutal. No només per transmetre coneixements, sinó per construir vincles, identitat i sentit de comunitat. Ens ha fet veure que la cultura no és només el que passa als museus o als escenaris, sinó també el que es viu al carrer, al casal del barri i fins i tot als dinars familiars amb cançons que passen de boca en boca.

També hem parlat del paper essencial de les associacions culturals, aquells grups de gent que, sovint voluntàriament i amb molta passió, mantenen viva la flama d’aquest patrimoni. Són espais on es creix, s’aprèn i es comparteix. I sí, potser no surten als llibres de text, però haurien de sortir. Perquè formen part de l’educació que ens fa persones senceres.

En resum: la cultura popular no és cosa del passat ni només per festes majors. És una eina educativa poderosa, una manera d’entendre el món i de trobar-hi el nostre lloc. Integrar-la a les escoles no és només possible, sinó necessari.

I com diria l’àvia: “A qui no sap d’on ve, li costarà saber cap on va.”

Fins la pròxima xerrada! 🎉

Comentarios

Entradas populares de este blog

La Central del Circ

Avui hem fet una sortida molt especial a la Central del Circ. Tot i que estava una mica lluny, la visita ha valgut molt la pena i he gaudit molt de l’experiència. Ja coneixia la Central perquè el meu grup, vam decidir fer el treball de l'assignatura sobre la Rambla Prim i ells ens van explicar la situació, les dificultats, etc. La Central del Circ és molt més que un espai d’entrenament: és un laboratori de creativitat i un refugi per als artistes de circ contemporani. Situada al Parc del Fòrum, aquest centre acull professionals d’arreu que busquen un lloc on perfeccionar el seu art i donar forma a nous espectacles. A més d’oferir instal·lacions adaptades per a les diferents disciplines circenses, també impulsa projectes de recerca i creació artística, afavorint l’intercanvi d’idees i tècniques entre artistes de diverses procedències. Entrar-hi és com descobrir un univers paral·lel ple de creativitat i esforç. Poder observar de prop com treballen i veure les instal·lacions ha...

Trobada entre l'art i l'educació social

Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la distinció entre l’educador/a social i l’artista en projectes que barregen art i acció social. I és que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment són responsabilitat de l’altre. L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests límits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte artístic té un objectiu social, qui porta el timó? L’artista, amb la seva visió creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles? Crec que la clau està en entendre que no fem el mateix, però ens necessitem . L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Però si no té en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perquè siguin segurs, coheren...

El Rec Comtal i la Casa de les Aigües de Montcada

Hola! Avui vull fer la reflexió sobre la sortida tan entretinguda i diferent que vam fer ahir a la Casa de les Aigües de Montcada. Aquest dia no vam començar la classe entre quatre parets, sinó al carrer, a la natura, amb calçat còmode i ganes d'aprendre des del territori. Ens vam trobar a Torre Baró i, des d’allà, vam començar una caminada col·lectiva que va ser molt més que una excursió: va ser una immersió a la història viva de l’aigua i del patrimoni. Mentre caminàvem, ens van explicar la història del Rec Comtal , una antiga infraestructura que, durant segles, va portar aigua del riu Besòs fins a Barcelona, travessant Montcada i Reixac. No es tractava només d’un canal: era una autèntica artèria de vida per la ciutat. Em va impressionar pensar que sota els nostres peus, o molt a prop, corrien aigües que havien estat fonamentals pel desenvolupament de tot un territori. La ruta va culminar a la Casa de les Aigües de Montcada , un espai avui reconvertit en ...

El diari d'Art i Cultura

Buscar este blog