Ir al contenido principal

馃幁 Cultura popular a l’aula

Avui a classe hem tingut una visita molt agradable, on ens ha parlat de cultura popular, d’identitat i de tot el potencial educatiu que tenen les nostres arrels. I no, no ha estat una lli莽贸 avorrida de “folklore”, sin贸 una xerrada viva, amb an猫cdotes, preguntes i una energia molt positiva.

Una de les idees que m茅s ens ha remogut 茅s com la cultura popular —castells, correfocs, can莽ons tradicionals, rondalles, jocs de pla莽a— pot ser una eina educativa brutal. No nom茅s per transmetre coneixements, sin贸 per construir vincles, identitat i sentit de comunitat. Ens ha fet veure que la cultura no 茅s nom茅s el que passa als museus o als escenaris, sin贸 tamb茅 el que es viu al carrer, al casal del barri i fins i tot als dinars familiars amb can莽ons que passen de boca en boca.  

Tamb茅 hem parlat del paper essencial de les associacions culturals, aquells grups de gent que, sovint volunt脿riament i amb molta passi贸, mantenen viva la flama d’aquest patrimoni. S贸n espais on es creix, s’apr猫n i es comparteix. I s铆, potser no surten als llibres de text, per貌 haurien de sortir. Perqu猫 formen part de l’educaci贸 que ens fa persones senceres.  

En resum: la cultura popular no 茅s cosa del passat ni nom茅s per festes majors. 脡s una eina educativa poderosa, una manera d’entendre el m贸n i de trobar-hi el nostre lloc. Integrar-la a les escoles no 茅s nom茅s possible, sin贸 necessari.  

I com diria l’脿via: “A qui no sap d’on ve, li costar脿 saber cap on va.” 

Fins la pr貌xima xerrada! 馃帀  



Comentarios

Entradas populares de este blog

Trobada entre l'art i l'educaci贸 social

Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la  distinci贸 entre l’educador/a social i l’artista  en projectes que barregen art i acci贸 social. I 茅s que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment s贸n responsabilitat de l’altre. L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests l铆mits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte art铆stic t茅 un objectiu social, qui porta el tim贸? L’artista, amb la seva visi贸 creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles? Crec que la clau est脿 en entendre que  no fem el mateix, per貌 ens necessitem . L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Per貌 si no t茅 en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perqu猫 siguin segurs, coheren...

Flors i abelles

Avui ha estat un d’aquells dies que deixen bon regust. Hem fet la  presentaci贸 final dels projectes  que port脿vem tant de temps cuinant, discutint, imaginant... I no ha estat una presentaci贸 qualsevol! Ho hem fet com si f贸ssim  flors i abelles  馃悵馃尭: les flors (un de cada grup) ens hem quedat quietes, arrelades al nostre projecte, i les abelles (la resta del grup) han anat voltant d’un lloc a l’altre, escoltant i pol·linitzant idees. Ha estat una manera molt bonica i din脿mica de compartir el que hem fet, amb un punt l煤dic per貌 tamb茅 profund. Ha sigut molt  xulo escoltar els projectes dels altres grups : tanta creativitat, tanta diversitat de mirades, i sobretot, tantes ganes de transformar l'espai p煤blic i repensar la cultura des del territori. Ens hem adonat que, malgrat les dificultats (temps, organitzaci贸, vida...),  hem arribat totes molt lluny . Cada projecte tenia el seu to, la seva ess猫ncia, i entre totes hem constru茂t un mosaic molt potent d’idees i...