Avui l'Antonio ens ha parlat sobre la gestió comunitària. Al principi, sonava una mica com un tema tècnic, però a mesura que explicava, m'ha fet reflexionar molt.
M'ha semblat molt potent entendre que un espai cultural no ha de ser només un lloc on vas a consumir activitats, sinó que pot ser un espai viu, construït entre tots i totes, on cada persona pot aportar alguna cosa. La cultura, en aquest sentit, deixa de ser un producte i es converteix en un procés col·lectiu.
Des de l’educació social, això encaixa perfectament. Nosaltres no eduquem només des de la teoria, sinó a través de l’experiència, del vincle i del territori. I la gestió comunitària justament promou això: posar les persones al centre, escoltar, acompanyar, facilitar... però no dirigir-ho tot des de fora.
També m’ha fet pensar en la importància de cuidar allò que és comú. Sovint es parla molt de “participació”, però no tant de la responsabilitat compartida. I aquí és on nosaltres, com a educadors i educadores socials, tenim un paper clau: ajudar a enllaçar, sostenir i fer possible el que la gent vol fer plegada.
Qui diu que la cultura només s’aprèn als museus? També s’aprèn en una assemblea de barri, en un taller de rap a una plaça o en una festa major autogestionada. Això també és cultura. I això també és educació.
Comentarios
Publicar un comentario