Avui ha estat un d’aquells dies que deixen bon regust. Hem fet la presentació final dels projectes que portàvem tant de temps cuinant, discutint, imaginant... I no ha estat una presentació qualsevol! Ho hem fet com si fóssim flors i abelles 🐝🌸: les flors (un de cada grup) ens hem quedat quietes, arrelades al nostre projecte, i les abelles (la resta del grup) han anat voltant d’un lloc a l’altre, escoltant i pol·linitzant idees. Ha estat una manera molt bonica i dinàmica de compartir el que hem fet, amb un punt lúdic però també profund. Ha sigut molt xulo escoltar els projectes dels altres grups : tanta creativitat, tanta diversitat de mirades, i sobretot, tantes ganes de transformar l'espai públic i repensar la cultura des del territori. Ens hem adonat que, malgrat les dificultats (temps, organització, vida...), hem arribat totes molt lluny . Cada projecte tenia el seu to, la seva essència, i entre totes hem construït un mosaic molt potent d’idees i...
Avui a classe hem parlat d’un tema que, sincerament, trobava important posar sobre la taula: la distinció entre l’educador/a social i l’artista en projectes que barregen art i acció social. I és que sovint es confonen els rols, o fins i tot s’esperen coses d’un que realment són responsabilitat de l’altre. L'Antonio ens ha fet pensar en situacions reals on aquests límits es dilueixen, i jo m’he quedat pensant… Quan un projecte artístic té un objectiu social, qui porta el timó? L’artista, amb la seva visió creativa i expressiva? O l’educador/a social, amb la mirada posada en els processos, les necessitats i els vincles? Crec que la clau està en entendre que no fem el mateix, però ens necessitem . L’artista pot aportar espais de llibertat, de trencar normes, de fer visible l’invisible. Però si no té en compte el context social, pot caure en la superficialitat o, pitjor, en el paternalisme. I l’educador/a social pot facilitar aquests processos perquè siguin segurs, coheren...